Historia

grupo_duna

Els antecedents del GPB es remunten a 1979 quan dos grups diferents de professionals, amb anys d’experiència clínica i formació teòrica, estudiaven amb el psicoanalista Benito López entorn temes psicoanalítics. 1981-1986. En l’any 1981, Benito López va tornar a Buenos Aires i els dos grups es van unir i van continuar estudiant, amb el Dr. Grimberg, l’obra de Wilfred Bion fins l’any 1986.

Acabada aquesta etapa va sorgir la idea, encoratjada pel Dr. Grinberg, de treballar amb el Dr. Donald Meltzer; conegut pel seu rigor psicoanalític, endinsament clínic i riquesa conceptual i tècnica. En octubre de 1986, fruït del contacte realitzat, comença el treball amb el Dr. Meltzer que va consistir en tres trobades de cap de setmana a l’any durant 5 anys, amb presentació de casos clínics i exposicions teòriques relacionades amb cada cas.

Paral·lelament, l’activitat del GPB s’anava consolidant amb diverses reunions i sessions de cap de setmana. També s’estava en contacte amb altres psicoanalistes, aprenent de les seves idees teòriques o supervisions. Aquesta època va resultar un temps de formació, discussió i aprofundiment de conceptes teòrics i tècnics discutits i analitzats en “petit comitè”. Aquest esperit de llibertat, obertura y de buscar un creixement continuat, ha impregnat sempre la nostra tasca, intentant aconseguir una atmosfera de “taller” per a permetre una bona interrelació entre els diversos membres.

«Una experiencia de aprendizaje en psicoanálisis», GPB (trabajo colectivo).

Bases teóriques

El Grup Psicoanalític de Barcelona està interessat en la comprensió del funcionament mental i en la pràctica assistencial. Ambdós interessos mantenen una relació de doble direcció. Per una banda, la comprensió del funcionament mental il·lumina la pràctica assistencial i, alhora, la pràctica clínica planteja interrogants sobre el funcionament mental, generant així un fructífer moviment que amplia els horitzons i la comprensió. Però, a més, existeixen altres realitats alternatives que estimulen la investigació, com la relació de l’individu amb els grups i les societats, o la necessària interacció entre els processos mentals i els corporals, o bé el procés constituent del subjecte en la interacció amb el grup familiar.

Les bases fonamentals dels nostres supòsits, de les nostres arrels, es singularitzen en:

  • La metapsicologia formulada per FREUD, en la seva concepció de l’aparell psíquic i en la seva teoria motivacional.
  • Les investigacions de KLEIN sobre el desenvolupament psíquic primerenc, que obren la comprensió de noves àrees del funcionament mental.
  • Les investigacions de BION sobre el pensament, que van aportar la primera formulació psicoanalítica d’una teoria del pensament.
  • Sobre les bases anteriors, MELTZER va descriure el mon de la identificació projectiva en l’objecte intern, la qual cosa va donar llum al món del Claustre. El seu concepte de Conflicte Estètic planteja el tema del desenvolupament del pensament davant l’objecte present.

 

El pensament que es deriva d’aquests pensadors pot ser contingut en el nom de “pensament post-kleinià”.

Objectius

1) Assistencials: Revisió e investigació de la pràctica clínica i recerca de nous recursos

2) Docents: Estimular i aprofundir la formació teòrica-tècnica dels integrants del grup. Promoure el coneixement del psicoanàlisis a través de seminaris, cursos, Congressos, etc…

3) Recerca tant a nivell teòric com tècnic.

4) Promoure intercanvis amb altres estudiosos del psicoanàlisis i altres disciplines, a fi d’estimular la recerca d’altres veus que permetin el desenvolupament del pensament psicoanalític i la seva articulació amb els diferents camps del saber.